Les Heredats del Fondellol i Finques Vives de l'Horta
Documentació històrica i etnogràfica sobre les cases de camp, cellers històrics i cups de l'Horta d'Alacant que encara continuen en peu. Un paisatge indissolublement lligat al cultiu del raïm Monastrell i al prestigiós vi Fondellol.
De la Fortalesa de Refugi a l'Heredat Agro-Senyorial
Entre els segles XVI i XIX, el territori de l'Horta d'Alacant va experimentar una profunda transformació gràcies a la defensa litoral i al domini hidràulic:
Fase Defensiva i d'Alarma
Davant la pressió del cors berberisc de Barba-rossa i Dragut, la comarca va articular més de 40 torres de guaita i refugi, connectades visualment per focs i fumades amb el Castell de Santa Bàrbara.
Fase Agro-Senyorial i del Fondellol
La pacificació del litoral i la construcció del Pantà de Tibi van transformar les rudes estructures defensives en nuclis de grans cases de labor i recreu (cases de camp) amb cellers de criança vinícola.
A l'igual que les grans finques de l'horta, la Torre Sarrió va vore ampliada la seua ruda torre defensiva amb una casa annexa senyorial destinada a la vida agrícola i a la cultura vitivinícola, hui convertida en Centre d'Interpretació.
Morfologia del Celler Tradicional de l'Horta
L'arquitectura vinícola de l'horta alacantina respon a una adaptació bioclimàtica perfecta per a protegir els brous de la calor estival:
El Cup (Lagar d'Obra)
Receptacle de maçoneria i calç hidràulica
Espai quadrangular de carreu o maçoneria arrebossat amb morter de calç on s'abocava la verema i es realitzava el trepitjat tradicional a peu nu. Disposava d'una piquera inferior (espenta) que drenava el most flor per gravetat cap al celler.
Cava o Celler en Semisoterrani
Inèrcia tèrmica sota voltes de canó
Estructura semisoterrada orientada preferentment a tramuntana (nord) per a evitar la insolació directa. Coberta amb voltes de canó o arquivoltes de pedra picada, mantenia una temperatura fresca i constant.
Bancades i Travessers
Suport de tonells monovers i soleres
Murs baixos de maçoneria proveïts de travessers de roure o carrasca. Elevaven els grans tonells monovers del terra facilitant els trasbalsos i la criança dinàmica de soleres i criaderes.
Secadors de Pansa (Cambras)
Pasificació solar del raïm Monastrell
Galeries obertes amb arcs escarsers o de mig punt orientades a migdia sobre el celler. En canyissos ventilats, el raïm Monastrell es deshidratava al sol per a concentrar els sucres naturals del Fondellol.
Finques i Heredats Històriques que Continuen en Peu
Fites arquitectòniques i etnogràfiques de l'Horta d'Alacant que conserven les seues instal·lacions vinícoles i cellers originals:
Finca Morote
Lagar complet amb dos cups originals i almàssera de sang
Complex agropecuari excepcional que ha preservat intacta la maquinària preindustrial. Els seus dos lagars i celler oferixen un testimoni fidedigne de l'elaboració tradicional del vi de l'Horta.
Elements conservats:
- Dos cups de trepitjat de raïm intactes en l'estructura de labor
- Almàssera de sang del s. XVII amb mola cònica de pedra
- Nau de celler històric amb gerres i tonells d'època
- Col·lecció etnogràfica d'eines i arreus agrícoles
Propietat privada d'ús pedagògic i agro-turístic. Totalment visitable amb reserva.
Lloc web oficialTorre Ansaldo
Centre d'Interpretació de l'Horta d'Alacant
Model exemplar de reconversió d'una fortalesa defensiva en gran casa de camp productora. Actualment és el centre de referència de la memòria de l'horta.
Elements conservats:
- Torre quadrangular de carreu exempta del segle XVI
- Caseriu de labor amb celler històric rehabilitat
- Lagars (cups) d'obra i almàssera tradicional recuperada
- Espai sociocultural i pedagògic comarcal
Titularidad pública municipal (Ajuntament de Sant Joan). Espai museogràfic obert.
Finca Lo de Die
Celler de sis arcades de pedra picada i secador monumental (s. XVIII)
Una de les heretats agro-senyorials més monumentals de l'Horta, amb una cava subterrània de pedra picada on envellien els vins de Monastrell de la família Die i una galeria de secat de pansa amb cinc grans arcades.
Elements conservats:
- Celler en semisoterrani de dos naus amb 6 arcades de mig punt en pedra picada
- Secador monumental de pansa amb 5 arcades escarseres exteriors
- Pilars robustos de maçoneria i arqueries de carreu treballat
- Torre quadrangular amb rellotge de sol i capella integrada
- Fita tradicional de la Romeria de la Santa Faç (la popular 'paraeta')
La Finca Lo de Die no està oberta actualment; roman tancada després del cessament dels darrers gestors que operaven com a Villa Marconi, arran de la clausura municipal a inicis de 2026 per irregularitats urbanístiques. La propietat de l'històric recinte del segle XVIII manté contactes per trobar nous operadors que reactiven l'espai, però de moment no compta amb activitat comercial oberta.
Propietat privada històrica. Actualment tancada al públic i sense activitat comercial després del cessament de Villa Marconi.
Finca Lo de Bellón / Torre de la Cadena
Mansió pairal amb torre emmerletada i travessers de celler
Elegent finca senyorial que combina l'arquitectura defensiva amb dependències vinícoles dotades de travessers de roure per a tonells monovers.
Elements conservats:
- Torre quadrangular emmerletada integrada en la masia
- Porxo de descàrrega i vestíbul de distribució
- Nau de celler amb bancades d'obra i travessers de fusta
- Fita paisatgística dels Camins de la Santa Faç
Propietat privada residencial. Contemplació exterior en la Ruta de la Santa Faç.
Finca Capucho / Els Barons
Heretat nobiliària del s. XVII i emblemàtica casa-estudi de l'arquitecte Juan Guardiola Gaya
Històrica heretat del segle XVII a Fabraquer vinculada als Barons de Finestrat, els vins Fondellol i Malvasia dels quals foren premiats en la Gran Exposició de Londres de 1851. Al segle XX, el prestigiós arquitecte Juan Guardiola Gaya (Mestre Valencià d'Arquitectura) transformà les cavallerisses en la seua singular residència i taller creatiu, unint l'essència rural amb una avantguarda artística irrepetible.
Elements conservats:
- Solar històric del s. XVII dels Barons de Finestrat (Fondellol premiat a Londres el 1851)
- Emblemàtica casa-estudi i palauet residencial de l'arquitecte Juan Guardiola Gaya
- Fusió avantguardista d'arquitectura tradicional de l'Horta amb escultures, collages i vegetació
- Antigues cavallerisses vuitcentistes i dependències agrícoles històriques
- Allotjament de tropes d'aviació durant la Guerra Civil
Protecció Patrimonial: El recinte compta amb una activa campanya cívica i veïnal per a la seua declaració urgent com a Bé de Rellevància Local (BRL) i la salvaguarda del seu llegat.
Propietat privada. Conjunt arquitectònic i paisatgístic en procés de catalogació patrimonial.
Finca Cassou
Residència neoclàssica amb balsa del Pantà de Tibi i caves
Majestuós conjunt agro-residencial de Mutxamel, màxim exponent de la unió entre el reg de Tibi i els cellers del Fondellol.
Elements conservats:
- Imponent mansió d'estil neoclàssic i jardins històrics
- Bassa de reg tradicional connectada a la xarxa del Pantà de Tibi
- Almàssera, quadres, secador de pansa i cellers de criança
- Sistema hidràulic tradicional del Consell de Regs
Propietat privada per a esdeveniments. Exteriors i jardins visibles.
L'Esplendor Comercial del Segle XVIII
El segle XVIII va consolidar el prestigi internacional del Fondellol gràcies a la protecció foral i a la puixança del port:
El Manifest del Vi
Els llibres oficials del Manifest del Vi fiscalitzaven la producció comarcal en càntirs alacantins (mesura de 11,55 litres), censant més d'un centenar de cellers actius amb exportacions a les corts europees i americanes.
La Llei d'Inhibició del Vi
Concedida per Ferran el Catòlic en 1510, esta protecció reial prohibia l'entrada de vins 'forasters' mentre hi haguera vi local a l'Horta, assegurant el monopoli i la rendibilitat dels colliters alacantins.
El Consulat de Mar i el Comte Lumiares
El Reial Consulat (1785), liderat pel seu primer prior Antoni Valcárcel (Marqués de Castel-Rodrigo), va canalitzar el comerç marítim. A la seua heretat de La Princesa (Fabraquer) tenia 35 tonells i 3.075 càntirs. El seu fill, l'il·lustrat Comte Lumiares, va publicar tractats científics sobre la seua elaboració.
El Col·lapse de la Fil·loxera i el Final dels Cellers
A finals del segle XIX, la plaga de la fil·loxera va arrasar els ceps de Monastrell, provocant el tancament dels cellers tradicionals:
En desaparéixer els guanys del vi, les finques van transformar-se en llocs de descans per a la burgesia urbana, que va reconvertir els antics secadors de pansa en refinats salons de ball.
El Saló de Ball de Torre Juana
L'exemple més clar d'esta metamorfosi: les cambras i secadors de pansa de la Torre Juana es van convertir en un magnífic saló de festes i ball senyorial.
Fonts Oficials i Investigadors de Referència
Continguts fonamentats en la documentació etnogràfica dels màxims especialistes:
Verónica Quiles López
Historiadora i Documentalista del Patrimoni
Estudis i registre fotogràfic de cups, almàsseres de sang, premses de Penacerrada i vinyes històriques.
Joan Chápuli
Investigador i Cronista Gràfic
Documentació de càntirs del segle XIX (Col·lecció Isidro Buades) i molins de la Séquia Major.
Pablo Pérez i Luis F. Caballero
Arquitectura i Patrimoni Hidràulic
Anàlisi de les heredats senyorials, molins i basses del sistema de reg del Pantà de Tibi.