Les Heredats del Fondelló i Finques Vives de l'Horta
Documentació històrica i etnogràfica sobre les cases de camp, cellers històrics i cups de l'Horta d'Alacant que encara continuen en peu. Un paisatge indissolublement lligat al cultiu del raïm Monastrell i al prestigiós vi Fondelló.
De la Fortalesa de Refugi a l'Heredat Agrosenyorial
Entre els segles XVI i XIX, el territori de l'Horta d'Alacant va experimentar una profunda transformació gràcies a la defensa litoral i al domini hidràulic:
Fase Defensiva i d'Alarma
Davant la pressió del cors berberisc de Barba-rossa i Dragut, la comarca va articular més de 40 torres de guaita i refugi, connectades visualment per focs i fumades amb el Castell de Santa Bàrbara.
Fase Agrosenyorial i del Fondelló
La pacificació del litoral i la construcció del Pantà de Tibi van transformar les rudes estructures defensives en nuclis de grans cases de labor i recreu (cases de camp) amb cellers de criança vinícola.
A l'igual que les grans finques de l'horta, la Torre Sarrió va vore ampliada la seua ruda torre defensiva amb una casa annexa senyorial destinada a la vida agrícola i a la cultura vitivinícola, hui convertida en Centre d'Interpretació.
Morfologia del Celler Tradicional de l'Horta
L'arquitectura vinícola de l'horta alacantina respon a una adaptació bioclimàtica perfecta per a protegir els brous de la calor estival:
El Cup (Lagar d'Obra)
Receptacle de maçoneria i calç hidràulica
Espai quadrangular de carreu o maçoneria arrebossat amb morter de calç on s'abocava la verema i es realitzava el trepitjat tradicional a peu nu. Disposava d'una piquera inferior (espenta) que drenava el most flor per gravetat cap al celler.
Cava o Celler en Semisoterrani
Inèrcia tèrmica sota voltes de canó
Estructura semisoterrada orientada preferentment a tramuntana (nord) per a evitar la insolació directa. Coberta amb voltes de canó o arquivoltes de pedra picada, mantenia una temperatura fresca i constant.
Bancades i Travessers
Suport de tonells monovers i soleres
Murs baixos de maçoneria proveïts de travessers de roure o carrasca. Elevaven els grans tonells monovers del terra facilitant els trasbalsos i la criança dinàmica de soleres i criaderes.
Secadors de Pansa (Cambras)
Pasificació solar del raïm Monastrell
Galeries obertes amb arcs escarsers o de mig punt orientades a migdia sobre el celler. En canyissos ventilats, el raïm Monastrell es deshidratava al sol per a concentrar els sucres naturals del Fondelló.
Finques i Heredats Històriques que Continuen en Peu
Fites arquitectòniques i etnogràfiques de l'Horta d'Alacant que conserven les seues instal·lacions vinícoles i cellers originals:
Finca Morote
Lagar complet amb dos cups originals i almàssera de sang
Complex agropecuari excepcional que ha preservat intacta la maquinària preindustrial. Els seus dos lagars i celler oferixen un testimoni fidedigne de l'elaboració tradicional del vi de l'Horta.
Elements conservats:
- Dos cups de trepitjat de raïm intactes en l'estructura de labor
- Almàssera de sang del s. XVII amb mola cònica de pedra
- Nau de celler històric amb gerres i tonells d'època
- Col·lecció etnogràfica d'eines i arreus agrícoles
Propietat privada d'ús pedagògic i agroturístic. Totalment visitable amb reserva.
Lloc web oficialTorre Ansaldo
Centre d'Interpretació de l'Horta d'Alacant
Model exemplar de reconversió d'una fortalesa defensiva en gran casa de camp productora. Actualment és el centre de referència de la memòria de l'horta.
Elements conservats:
- Torre quadrangular de carreu exempta del segle XVI
- Caseriu de labor amb celler històric rehabilitat
- Lagars (cups) d'obra i almàssera tradicional recuperada
- Espai sociocultural i pedagògic comarcal
Titularidad pública municipal (Ajuntament de Sant Joan). Espai museogràfic obert.
Finca Lo de Die
Cava de sis arcades de carreu i secador monumental de pansa (s. XVIII)
Monumental heretat agrosenyorial representativa de l'auge vinícola de l'Horta. Destaca per la seua esplèndida cava subterrània voltada sobre sis arcades de mig punt en carreu per a la criança de vins Monastrell, la seua galeria exterior de secat de pansa amb cinc arcs i la seua torre quadrangular amb rellotge de sol i oratori propi.
Elements conservats:
- Cava vinícola en semisoterrani amb 6 arcades de mig punt en carreu treballat
- Secador monumental de pansa estructurat en 5 àmplies arcades escarseres
- Torre quadrangular senyorial amb vestigis de rellotge de sol i oratori privat
- Fàbrica tradicional de murs de maçoneria i recis pilars de pedra picada
- Fita etnogràfica clau de la Romeria de la Santa Faç (la popular 'paraeta')
La finca roman tancada després del cessament dels gestors que operaven com a Villa Marconi a inicis de 2026 per regularització urbanística municipal. La propietat històrica manté converses per reactivar el recinte com a espai d'esdeveniments, trobant-se actualment sense activitat comercial oberta.
Propietat privada històrica. Actualment tancada després del cessament de Villa Marconi.
Finca Lo de Bellón / Torre de la Cadena
Torre senyorial sobre plint (s. XVII) amb cornisa motlurada, portal neoclàssic i celler
Singular conjunt agrosenyorial i defensiu alçat íntegrament en fàbrica de carreu de pedra arenosa, adossada a la vivenda per dues de les seues cares. La torre destaca pel seu remat superior en cornisa motlurada amb garita d'accés a la terrassa i per arrancar sobre un plint de més d'1,5 metres d'alçària en lloc del talús del segle XVI, integrant nau de celler amb dorments de roure per a bótes de Fondelló.
Elements conservats:
- Torre defensiva del s. XVII en carreu de pedra arenosa, adossada a la casa per dues cares
- Remat superior en cornisa motlurada clàssica amb garita d'eixida a terrassa plana
- Plint de carreu de més d'1,5 m d'alçària a la base en substitució del talús piramidal
- Nau de celler en semisoterrani amb bancades d'obra i dorments de roure per a Fondelló
- Doble catalogació oficial: BIC Nacional RI-51-0010120 i Codi Autonòmic IGPCV 03.119-9999-000008
Declarada Bé d'Interés Cultural amb doble registre oficial: Codi Nacional BIC RI-51-0010120 (declarada el 9 d'octubre de 1997) i Codi Autonòmic IGPCV 03.119-9999-000008 (Sant Joan d'Alacant). Com a heretat privada d'ús residencial i agrícola continuat no admet visites interiors, però la seua silueta torrejada i portal neoclàssic són una fita plenament visible en les rutes de l'Horta.
Propietat privada residencial i agrícola. Contemplació exterior integrada en els Camins de l'Horta.
Finca Caputxo / Els Barons (Finca Capucho)
Heredat senyorial dels Barons de Finestrat (s. XVII) i casa-estudi d'autor de Juan Guardiola Gaya
Emblemàtica heredat solariega d'esplai i explotació agrícola a la Partida de Fabraquer. Els seus orígens documentats al segle XVII la situen com la gran residència hortolana de don Jacinto Forner i doña Jacinta Talayero (I Barons de Finestrat), passant successivament per via matrimonial a les branques dels Pascual del Pobil. Durant els segles XVIII i XIX fou un dels focus vitivinícoles de major excel·lència de l'Horta d'Alacant, assolint fama internacional amb les seues collites de Fondelló i sedes presentades a l'Exposició de Londres de 1851. Després d'acollir dependències de l'aviació republicana en la Guerra Civil i comptar amb estades de la família Franco al segle XX, les seues antigues caballerisses i cellers annexos del segle XIX foren adquirits en 1968 i magistralment transformats per l'arquitecte Juan Guardiola Gaya en la seua singularíssima casa-estudi residencial, fusionant maçoneria tradicional, gelosies, ceràmica artística i avantguarda orgànica.
Elements conservats:
- Solar històric del segle XVII del llinatge Forner i Pascual del Pobil (I i II Barons de Finestrat)
- Oratori i capella privada on se celebraren destacats enllaços nobiliaris des del s. XVII
- Bressol de la producció de Fondelló i Malvasia premiats a la Gran Exposició Universal de Londres de 1851
- Lloc de naixement de Dña. Concepción Pascual de Pobil Estellés (1832), origen de la veïna Finca La Concepción
- Caseriu documentat per Rafael Viravens (1876): cotitularitat d'Emilio Pascual del Pobil i Juan Pascual de Bonanza
- Casa-estudi de l'arquitecte Juan Guardiola Gaya: reconversió de caballerisses vuitcentistes en obra mestra d'autor
- Arquitectura hidràulica tradicional amb séquies de Fabraquer, rellotge de sol, murs de tanca i portalada de forja
- Allotjament de tropes i comandaments de l'aviació republicana durant la Guerra Civil (1936-1939)
Protecció Patrimonial i Memòria Història: El recinte compta amb protecció al Catàleg de Béns i Espais Protegits del PGOU de Sant Joan d'Alacant i una activa campanya ciutadana per a la declaració de la casa-estudi de Juan Guardiola com a Bé de Relevància Local (BRL).
Quina connexió uneix la Finca Caputxo amb la Torre Santiago?
Existeix un estret i inspirador vincle entre les dues finques al segle XX: la gran amistat que forjaren el cèlebre arquitecte D. Juan Guardiola Gaya (afincat a la seua casa-estudi de la Finca Caputxo) i D. Pedro Guillena Gómez. Fou precisament l'assessorament, les idees i la visió d'aquest gran arquitecte alacantí el que va permetre a Pedro Guillena emprendre amb èxit la complexa reconstrucció de les ruïnes de la Torre Santiago a principis dels anys 80, tornant la vida i la dignitat a aquell històric baluard defensiu de l'Albufereta.
Propietat privada. Conjunt arquitectònic i paisatgístic en procés de catalogació patrimonial (BRL).
Finca Cassou
Casona senyorial neoclàssica del s. XVIII, celler de volta i assecador monumental de nou arcs
Majestuosa heredat agrosenyorial situada a la Partida de L'Almajada (Mutxamel), els orígens de la qual es remunten almenys a quatre segles amb estructures vinculades al reg tradicional del Pantà de Tibi. Al segle XVIII fou adquirida per la família Cassou (amb figures com Ignace Cassou), influents comerciants bearnesos procedents d'Oloron-Sainte-Marie afincats a Alacant, qui la transformaren en una pròspera finca d'esplai i producció de vi Fondelló. L'edificació conserva als seus paraments les inscripcions de successives restauracions en 1756, 1846, 1909, 1978 i 2001. Arquitectònicament destaca per la seua casona neoclàssica, el seu oratori privat, la seua gran cava subterrània de volta amb centenàries soleres de Fondelló sobre llits de fusta i el seu imponent assecador de pansa de nou arcades escarzanes en planta alta, considerat un dels més monumentals de l'Horta.
Elements conservats:
- Vestigis agrícoles dels segles XVI i XVII vinculats a la xarxa de reg del Pantà de Tibi
- Heredat solariega de la família comerciant francesa Cassou (Ignace Cassou), procedent d'Oloron-Sainte-Marie
- Casona senyorial d'impremta neoclàssica amb reformes històriques datades en 1756, 1846, 1909, 1978 i 2001
- Gran celler en semisoterrani de volta amb soleres històriques i bocois monovers (tonell 'Fondillón Rodes 1831')
- Assecador de pansa en planta alta amb 9 arcades escarzanes, un dels més amplis i millor conservats de la comarca
- Capella i oratori privat històric amb volta d'aresta i fornícula mariana
- Portalada monumental amb cancel·la de forja, pilastres de carreu amb gerros, rellotge de sol i arbrat històric
- Celler oficial certificat i inscrit en el Consell Regulador de la D.O. Protegida Vins d'Alacant
Titularitat i Activitat Enològica Oficial: La finca està gestionada com a patrimoni històric vinculat a la Fundació María Luisa Albert Leach i figura formalment inscrita en el Registre Oficial del Consell Regulador de la D.O.P. Vins d'Alacant com a celler elaborador i dipositari de soleres històriques de Fondelló.
Propietat privada patrimonial vinculada a la Fundació María Luisa Albert Leach. Celler elaborador inscrit en la D.O.P. Vins d'Alacant amb soleres històriques de Fondelló.
L'Esplendor Comercial del Segle XVIII
El segle XVIII va consolidar el prestigi internacional del Fondelló gràcies a la protecció foral i a la puixança del port:
El Manifest del Vi
Els llibres oficials del Manifest del Vi fiscalitzaven la producció comarcal en càntirs alacantins (mesura de 11,55 litres), censant més d'un centenar de cellers actius amb exportacions a les corts europees i americanes.
La Llei d'Inhibició del Vi
Concedida per Ferran el Catòlic en 1510, esta protecció reial prohibia l'entrada de vins 'forasters' mentre hi haguera vi local a l'Horta, assegurant el monopoli i la rendibilitat dels colliters alacantins.
El Consulat de Mar i el Comte Lumiares
El Reial Consulat (1785), liderat pel seu primer prior Antoni Valcárcel (Marqués de Castel-Rodrigo), va canalitzar el comerç marítim. A la seua heretat de La Princesa (Fabraquer) tenia 35 tonells i 3.075 càntirs. El seu fill, l'il·lustrat Comte Lumiares, va publicar tractats científics sobre la seua elaboració.
El Col·lapse de la Fil·loxera i el Final dels Cellers
A finals del segle XIX, la plaga de la fil·loxera va arrasar els ceps de Monastrell, provocant el tancament dels cellers tradicionals:
En desaparéixer els guanys del vi, les finques van transformar-se en llocs de descans per a la burgesia urbana, que va reconvertir els antics secadors de pansa en refinats salons de ball.
El Saló de Ball de Torre Juana
L'exemple més clar d'esta metamorfosi: les cambras i secadors de pansa de la Torre Juana es van convertir en un magnífic saló de festes i ball senyorial.
Fonts Oficials i Investigadors de Referència
Continguts fonamentats en la documentació etnogràfica dels màxims especialistes:
Verónica Quiles López
Historiadora i Documentalista del Patrimoni
Estudis i registre fotogràfic de cups, almàsseres de sang, premses de Penacerrada i vinyes històriques.
Joan Chápuli
Investigador i Cronista Gràfic
Documentació de càntirs del segle XIX (Col·lecció Isidro Buades) i molins de la Séquia Major.
Pablo Pérez i Luis F. Caballero
Arquitectura i Patrimoni Hidràulic
Anàlisi de les heredats senyorials, molins i basses del sistema de reg del Pantà de Tibi.