
El territori i l'origen de l'horta
Dos mil anys de relació entre Alacant i el mar, i la formació del paisatge de l'horta regat pel pantà de Tibi.
La Torre Sarrió acull actualment el Centre d'Interpretació de les Torres de l'Horta, promogut institucionalment per l'Ajuntament d'Alacant amb la participació de la Diputació i MARQ.
L'equipament museogràfic acull tres blocs temàtics sobre el territori, la defensa costanera i l'ennobliment de l'Horta d'Alacant.
Construïda en 1594 per Pere Llopis —el nom i la data del qual encara es lligen gravats sobre el talús—, la Torre Sarrió forma part de la xarxa de torres de guaita, refugi i defensa alçades entre els segles XV i XVII a l'Horta d'Alacant per fer front a les incursions dels pirates barbarescos.
Restaurada el 2010 sota la direcció de l'arquitecte Màrius Bevià després de dècades d'abandó i incendis, la torre va ser rehabilitada en dues fases fins al 2021. El juliol de 2026 va obrir al públic com a Centre d'Interpretació de les Torres de l'Horta, un projecte conjunt de l'Ajuntament d'Alacant, la Diputació i el MARQ, amb finançament dels fons Next Generation i els Plans de Sostenibilitat Turística.

Eix neuràlgic del circuit patrimonial al costat del jaciment de Lucentum.
Informació sobre el centre: La següent descripció divulgativa resumix l'espai museogràfic instal·lat a la Torre Sarrió per l'Ajuntament d'Alacant, el MARQ i la Fundació MARQ.

Dos mil anys de relació entre Alacant i el mar, i la formació del paisatge de l'horta regat pel pantà de Tibi.

Espitlleres, matacans i merlets davant el corsari. La vida quotidiana sota amenaça i l'avís entre torres.

Cases senyorials adossades a les torres: quan la defensa esdevé símbol de prosperitat i estatus.
«La riquesa de la nostra horta va tindre com a contrapartida les incursions de corsaris nord-africans: els llauradors necessitaven protegir-se, i així es va configurar aquesta xarxa de torres que és única.»

Barba-roja, Dragut, Arraéz… Els noms del cors otomà i barbaresc van marcar durant dos segles la vida de la costa alacantina. Les torres responien amb foc i fum: una cadena d'avisos que unia l'horta amb el castell de Santa Bàrbara.
El temor d'una època, la memòria d'un poble · Patrimoni que ens unix
La torre s'alça al costat de la Glorieta Carolina Pascual, a la cruïlla de Míriam Blasco amb la Via Parc, a pocs metres del jaciment romà de Lucentum i de la platja de l'Albufereta. Al segle XVI se situava al camí que enllaçava les torres Àguiles i Santiago amb la torre Xiprer.

Els continguts d'aquest portal han sigut elaborats mitjançant la consulta de bibliografia especialitzada, documentació pública, fonts institucionals i materials autoritzats per a la divulgació cultural i científica.
«Centinelas de la costa: torres de defensa y de la huerta de Alicante / Conquistar el miedo, dominar la costa»
Museu Arqueològic Provincial d'Alacant (MARQ)
«Direcció d'intervencions arqueològiques i gestió de Patrimoni Integral»
Ajuntament d'Alacant
«Projectes de restauració arquitectònica i monografies sobre arquitectura defensiva»
Arquitectes conservadors del patrimoni
«Topoguia de les Torres de la Huerta i propostes didàctiques de difusió cultural»
Ajuntament d'Alacant
«El Pantano de Tibi i el sistema de riegos en la Huerta de Alicante»
Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert
Aquest portal ret un reconeixement especial a la tasca científica dels arqueòlegs José Luis Menéndez Fueyo i José Manuel Pérez Burgos, als arquitectes restauradors com Màrius Bevià i García, i als arxius divulgatius que han fet possible la recuperació de la memòria històrica de les Torres de l'Horta.