Arquitectura de la torre
Torre exempta de planta quadrangular, tres plantes més terrassa sobre semisoterrani abovedat, base fortament en talús i murs de carreu i maçoneria. Cas únic a l'horta: disposa d'una segona cambra subterrània davall el semisoterrani.
Torre exempta, quadrangular, de tres plantes
La Torre Sarrió respon a la tipologia característica de les torres de defensa de l'horta alacantina: prisma quadrangular exempt, amb tres plantes útils i terrassa emmerletada superior. S'alça sobre un semisoterrani abovedat i, davall d'este, cas únic documentat, apareix una segona cambra sense comunicació aparent amb la superior.
La base en talús, present només a les dues façanes exteriors, cobreix l'equivalent al semisoterrani. Damunt s'alcen murs de càrrega en carreuó, amb carreu als angles i cinyells de lligadura. La primera planta se situa a dos metres del sòl i comunica amb el semisoterrani —possible aljub— mitjançant una trapa.
Secció esquemàtica
Esquema divulgatiu; no és un plànol oficial.
Talús, carreu i aspitlleres
La vista frontal permet llegir amb claredat els tres registres del mur: el talús petri que envolta el semisoterrani, el pany de carreu i carreuó amb cantons reforçats i les xicotetes aspitlleres alineades verticalment que il·luminaven i defensaven l'interior. Sobre la coronació, tot just insinuats, els arrencs de matacans i garita.
Com es defenia la torre
Base en talús
Espessiment inclinat que envolta l'arrenc del mur. Augmenta l'estabilitat estructural, dificulta l'aproximació al peu de la torre i fa rebotar els projectils disparats des de terra.
Matacans
Voladissos a la part superior dels murs amb obertures verticals, emprats per al tir zenital: pedra, aigua o oli bullent sobre els atacants al peu de l'edifici.
Aspitlleres / sagetes
Vans estrets i abocinats que permeten el foc de cobertura amb ballesta o arma de foc amb la màxima protecció per al defensor.
Pocs vans a les cotes baixes
Les plantes inferiors concentren els vans mínims —només aspitlleres i una porta elevada— per motius de seguretat. La il·luminació es resol a les plantes altes.
Materials
La fàbrica combina dues tècniques de construcció en pedra local: el carreu —blocs treballats i col·locats en filades regulars— als cantons, reforços i talús, on es concentra l'exigència estructural i l'impacte defensiu; i la maçoneria —pedres sense treballar lligades amb morter— als panys intermedis dels murs. Esta combinació és habitual a les torres de l'horta i respon a criteris d'economia sense sacrificar la solidesa.
Escala helicoïdal
L'escala helicoïdal arrenca a l'esquerra del buit d'accés i gira en sentit antihorari. En el seu recorregut disposa de dues finestres al sud, un vano abocinat a la planta baixa, dues aspitlleres a l'est i una finestra a l'oest. S'accedeix a la terrassa per una garita posterior, des de la qual es manté visibilitat cap a altres torres del sistema.
La casa annexa
L'habitatge, adossat a la torre en un angle, presenta un vestíbul amb arc rebaixat sobre pilars toscans i impostes fines i una porta adintellada amb dovelles. La restauració va traure a la llum un paviment de còdols davant la porta, semblant al de l'ermita del Xiprer.
Encara que molt alterada, s'aprecien encara la porta del celler i la del cup, on s'abocaven els cistells de raïm: recordatori del vincle de la torre amb la producció vinícola —Fondelló i monestrell— que sostenia la finca.
Marques i detalls
Al conjunt es conserven marques de picapedrer —una «T» sobre un brancal, una «X» al talús—, xicotetes línies verticals al costat de la finestra de la segona planta que també apareixen a la torre Xiprer i que podrien ser un còmput manual, i nombrosos orificis a 1,70 m d'altura tradicionalment atribuïts a fusellaments. A la façana del celler, abans de la restauració, es van documentar traços que podrien correspondre a grafits d'embarcacions.
Fitxa tècnica
- Cronologia
- 1594 (inscripció)
- Constructor / promotor
- Pere Llopis
- Tipologia
- Torre de defensa exempta amb casa annexa
- Planta
- Quadrangular · 3 plantes + terrassa
- Base
- Talús a les façanes exteriors
- Fàbrica
- Carreu (angles, talús) i maçoneria (panys)
- Elements defensius
- Matacans, aspitlleres, accés elevat
- Escala
- Helicoïdal, sentit antihorari
- Propietat
- Pública (Ajuntament d'Alacant)
- Protecció
- Bé d'Interés Cultural (BIC)
- Restauració
- 2009 · Màrius Bevià (arq.) — 2021 (2a fase)
- Museïtzació
- Rocamora Disseny i Arquitectura · 2026
Termes per entendre la torre
Vocabulari tècnic de fortificació i del context històric mediterrani del segle XVI.
- Talús
- Espessiment inclinat de la part inferior d'un mur que augmenta l'estabilitat estructural i desvia els projectils disparats contra la base de la torre.
- Matacà
- Voladís a la part superior del mur, amb obertures verticals, des del qual els defensors podien llançar pedres, oli bullent o disparar contra els atacants situats al peu de la torre.
- Aspitllera / Sagetera
- Obertura estreta i abocinada practicada al mur, més ampla per dins que per fora, que permetia disparar ballesta o arma de foc amb màxima protecció.
- Carreu
- Fàbrica de pedra formada per carreus —blocs treballats amb cares planes i arestes vives— assentats en filades regulars. Es reserva per als cantons, talussos i reforços.
- Maçoneria
- Fàbrica construïda amb pedres sense treballar o toscament desbastades, lligades amb morter. Emprada en els panys de mur entre els carreus de reforç.
- Barbaresc
- Relatiu a la Barbaria, denominació històrica de la costa nord-africana (actuals Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia). Els corsaris barbarescos, amb base en ports com Alger o Tunis, van assolar la Mediterrània occidental entre els segles XVI i XVIII.
- Fumada d'avís
- Senyal de fum emés durant el dia des d'una torre per alertar les contigües —i, en cadena, el Castell de Santa Bàrbara i la ciutat— de la presència de naus corsàries.
- Fondelló
- Vi negre ranci elaborat a l'Horta d'Alacant amb raïm monestrell sobremadurat. Producte emblemàtic de la producció vinícola que sostenia les finques associades a les torres.