Història i context
La Torre Sarrió no es pot entendre aïllada: forma part de la xarxa defensiva alçada a l'Horta d'Alacant per protegir la població civil i les finques agrícoles davant les razzies del corso barbaresc.
Una horta pròspera en una mar hostil
Des de la Baixa Edat Mitjana, l'Horta d'Alacant —regada pel pantà de Tibi a través d'un complex sistema de séquies— va ser terra fèrtil dedicada a la vinya, els cereals, els fruiters i el vi Fondelló. Aquella prosperitat va atraure els corsaris barbarescos, que des d'Alger, Tunis o Bugia assolaven el litoral mediterrani en incursions ràpides —razzies— a la recerca de mercaderies, bestiar i captius per al mercat d'esclaus.
Al llarg del segle XVI, la Corona i el municipi van articular un sistema defensiu integral: torres de vigia a la línia costanera, torres de refugi terra endins al costat de les alqueries i torres de defensa vinculades als nuclis habitats. La documentació consultada registra fins a 43 torres a l'horta alacantina; hui se'n conserven 25, integrades en gran mesura en la trama urbana de l'Albufereta, la Condomina i la Santa Faç.
«Esta commovedora escultura a grandària real ens transporta als temps en què els atacs corsaris sembraven la por en cada família de l'horta alacantina.»
La por d'una època, la memòria d'un poble
Quan el rebat sonava i les columnes de fum assenyalaven que la vida depenia d'arribar a la pedra a temps.
Enmig de la pròspera i fèrtil Horta d'Alacant, el perill aguaitava des de la mar. Davant l'avís imminent i els senyals de fum en la cadena de torres, llauradors, dones i xiquets abandonaven a correcuita les collites per a córrer cap a la torre més propera.
Entre els murs d'1,5 metres de grossària de la Torre Sarrió, el pànic donava pas a la resistència. En la penombra del semisoterrani amb volta, les famílies contenien l'alè mentre a l'exterior s'incendiaven alqueries i camps. Aquells murs no eren només pedra: eren la frontera entre la vida, el captiveri o la mort.
Dimecres
17
Març · 1540
L'assalt barbaresc durant la romeria de la Santa Faç
Coincidint amb la peregrinació anual al Monestir de la Santa Faç, els corsaris van caure sobre l'horta alacantina en un atac especialment cruent. La data va quedar gravada en la memòria col·lectiva de la ciutat i va precipitar la consolidació del sistema de torres de refugi i vigilància al llarg de la segona meitat del segle XVI, del qual la Torre Sarrió (1594) és un dels exemplars més tardans i millor documentats.
«PERE LLOPIS 1594»
Sobre el talús de la torre —cobert fins a la restauració per quasi un metre d'ompliment— apareix gravada la inscripció del constructor o promotor de l'obra. Al costat de la signatura es distingeixen empremtes interpretades per la historiografia com a impactes de bala, possiblement associats a episodis de la Guerra del Francés (1808–1814), en què la torre hauria servit d'escenari de fusellaments.
De Verger Agrícola a Paisatge Fosil·litzat: Huit Segles de l'Horta d'Alacant
L'Horta d'Alacant constituïx un dels exemples més singulars dels paisatges de l'aigua de la península ibèrica: un pla litoral d'unes 3.800 hectàrees la història del qual està marcada per una paradoxa fonamental: la lluita constant contra una escassetat hídrica endèmica i les avingudes torrencials del riu Montnegre.
Els Fonaments de l'Horta
Un disseny sobre l'escassetat: origen andalusí, repartiment d'Alfons X i principi aigua-terra
La Revolució del Pantà de Tibi
L'obra cimera renaixentista, la Séquia Major i l'era daurada del vi Fondelló
Nous Cabals i Minifundisme
Canals forans i l'harmònica simbiosi entre torres, cellers i hortes familiars
La Ruptura i l'Embat Urbanístic
Turisme de masses, planificació per exclusió i desplom del 81% d'explotacions
El Contrast Rotund de Paisatge
De verger identitari a territori fragmentat a la Condomina, Fabraquer i Mutxamel
Un Llegat Fosil·litzat que Resistix
150 béns protegits, 45% del patrimoni comarcal i el desafiament de la unitat paisatgística
Monografia Històrica i Documentació Universitària
Esta síntesi monogràfica sobre l'evolució de l'Horta d'Alacant, els seus paisatges de l'aigua i la seua transformació territorial està recolzada per investigacions acadèmiques de màxim rigor. Expressem el nostre més sincer agraïment al Prof. Dr. Jorge Payá Sellés (Universitat d'Alacant) per la seua inestimable generositat i rigor científic en concedir i compartir les seues investigacions monogràfiques sobre el règim d'aigües i la història del reg per a enriquir este projecte cultural:
Esmeralda Martínez Salvador
Universitat d'Alacant / GeoGraphos
Anàlisi del paisatge de l'aigua, contrast territorial i transformació de l'horta tradicional enfront de la urbanització contemporània.
Dr. Jorge Payá Sellés
Universitat d'Alacant / Dpt. CC. Històric Jurídiques
Tesi doctoral i monografies sobre el règim jurídic de les aigües del riu Verd-Montnegre (segles XIII-XVIII), repartiments forals i ordenances de reg de l'Horta.
Verónica Quiles López
Historiadora i Documentalista del Patrimoni (Projecte TERRA)
Investigació sobre l'esplendor de l'Horta d'Alacant (s. XVIII), registre etnogràfic de cups, almàsseres de sang i cultura material.
Antonio Campos Pardillos
Investigador del Patrimoni i les Torres de l'Horta
Tesi de referència sobre l'evolució i desaparició gradual de l'horta tradicional: de l'auge vinícola del Fondelló i la fil·loxera a les crisis de regadiu i reclassificació del sòl.
De la fortificació al Centre d'Interpretació
Cinc segles de vida útil, en tres etapes: la defensa (blau), la torre com a patrimoni agrícola (ocre) i l'etapa contemporània (pedra).
- 1248
Conquesta d'Alacant (Edat Mitjana)
L'infant Alfons de Castella (futur Alfons X el Savi) pren l'alcassaba musulmana sobre el mont Benacantil el 4 de desembre (festivitat de Santa Bàrbara), donant origen a la fortalesa cristiana i al control del litoral.
- 1258
Repartiment Foral d'Aigües d'Alfons X
Alfons X organitza el regadiu del riu Montnegre en 672 fils forals i consagra el principi d'inseparabilitat entre l'aigua i la terra, estructurant l'horta medieval d'alqueries.
- s. XV
Auge del corso nord-africà
La costa alacantina pateix incursions cada vegada més freqüents de flotes barbaresques.
- 17 març 1540
Razzia sobre la Santa Faç
Coincidint amb la romeria, els corsaris assalten amb duresa l'Horta. L'episodi accelera la consolidació del sistema de torres.
- 1554
Ordenances de vigilància costanera
Es reforça la cadena d'avisos amb fumades de dia i fogueres de nit entre torres i el Castell de Santa Bàrbara.
- 1553–1594
Projecte Unitari: Torre, Vestíbul i Aljub
Segons els sondejos arqueològics d'ARPA Patrimoni / MARQ, la torre, el gran arc escarser del vestíbul i l'aljub subterrani nasqueren sincrònicament com un únic projecte constructiu (per això només les cares Sud i Oest presenten talús de 2,40 m). En 1594 Pere Llopis signa la inscripció sobre el talús Oest: «PERE LLOPIS 1594».
- s. XVII–XVIII
Ennobliment i Celler del Fondellol
Reconversió vinícola del conjunt: s'habilita el cup-celler amb premsa, balsetes i carrilades de pedra per a la producció del vi Fondellol, consolidant la casa solariega.
- 1808–1814
Guerra del Francés
Impactes en el parament atribuïts a fusellaments durant la contesa.
- s. XX
Crisi agrícola i abandó
Fil·loxera, escassetat d'aigua i despoblació rural degraden les finques de l'horta.
- 1995
Abandó definitiu
Incendis successius afecten la torre.
- 1998
Rotonda viària
L'execució de la Via Parc envolta la torre i condiciona el seu accés.
- 2010
Primera restauració
Intervenció dirigida per l'arquitecte Màrius Bevià (420.838 €). Es recupera el talús i es consoliden esquerdes.
- 2021
Segona fase de rehabilitació
Es completa la posada en valor arquitectònica del conjunt torre + casa.
- 8 jul 2026
Obertura com a Centre d'Interpretació
Inauguración amb continguts del MARQ i Fundació MARQ; museïtzació de Rocamora Disseny i Arquitectura.